Una anecdota que ma passat va ser precisament el dia del meu casament.El dia que esperàs que tot surti be o que sigui el mes maco,una de las cosas que em ba pasa es que al surti de casa es va posar a ploure Peró encara me esperava un altre sorpresa,arribo a la església de SANTA ANNA,espero a la porta, entren el convidats y el nubi almenys ell iere .Desprès ya davant de l'altar va passant lestona t el musen no surt ens enterem que no arribat.Desprès de mixts hora despera un tiet meu desidex vindre al poble avere si el troba,per fi el van ppoger trobar y no sen recordaba que tenia un casament.Total ens vem casa per fi un hora y mitxa mes tart,no baix poger fer las fotos al carrer per la pluja,y cuan ven anar al restaurant a menga ya es fa mes tart del comte y tothom estava mor de gana.
Vaya anecdota , es un record raro, pero inolvidable.
ResponEliminaLa cuestio es que os van casar , emb pluja i emb capella despistat.
Esperu que l'estona que vas espera ta servit per aguanta molt i veure quanta pasiencia tenias la proba es que encare estas casada
ResponEliminaTot va bé si acaba bé. Tal com la figuera de la Roser: ara és per recordar i riure, però suposo que trobar-se que no arriba el moossèn ha de ser empipador de veritat. Sort, encara, tal com ja ho dius tu, que, si més no el nuvi hi era...
ResponElimina(per a qui no ho sàpiga, val afegir que el mossèn era mossèn Josep Guitart, persona amiga, d'una tranquil·litat i bonhomia probervial)
El dia del casament cuant esperes que tot surti bé, i elcapellà sén descuida de venir,a mi em va passar igual al bateig de la meva filla.
ResponElimina